La gestió del temps alhora de dinamitzar, en ocasions, ens juga males passades. És difícil trobar l'equilibri entre tot el que vols fer, el ritme de cada persona, la preparació que requereix cada dinàmica i regular objectivament tota aquesta "amanida creativa". Ahir va ser un clar exemple de "millorable" gestió del temps, ja que, per a mi, els tancaments són essencials per tal de:
Aterrrar les vivències
Compartir sensacions
Reflexionar vers l' aplicabilitat pedagògica de cada dinàmica
...
esdevenen aspectes interessants que requereixen també del seu temps.
Pel que fa a l'estat creatiu, tal i com nosaltres el treballem, esdevé quelcom que connecta i entra pel treball corporal, no és envà que ens passem la vida estimulant els nostres coneixements i habilitats més racionals i alhora de gestionar segons quines situacions, ens adonem que no ens és prou.
Amb la "carta al cos" vaig voler apropar-vos a la necessitat de donar-li presència, d'oferir-li la importància que mereix, ja que és el màxim "contenidor" de les nostres emocions.
Amb l'escriptura automàtica vaig voler evitar la raó, connectar amb l'impuls creatiu que ens conforma i defineix i que tots i totes portem a dins.
i amb l'Avatar vaig voler conèixer un dels nostres "alter-egos" que van més enllà del que ens han dit que som...i per arribar-hi només el treball corporal ens pot fer connectar i entendre que som molt més que els coneixements adquirits.
Volia donar-vos les gràcies per l'aprenentatge, ja que també per mi ha estat tot un procés creatiu intentar estar atenta, organitzar i generar les propostes que us poguèssin ser interessants i d'utilitat. A banda d'estar inmersa en el meu propi procés "gestant", el qual, ha estat també interessant compartir amb vosaltres.
M'agradaria regalar-vos unes paraules de Carme i Maria Aymerich que espero us puguin inspirar, servir, acompanyar en aquest procés i apropar-vos una mica més a la necessitat de connectar amb el nostre cos per transformar-nos, coneixe'ns i, per tant, traslladar-ho amb seguretat i confiança al nostre entorn més inmediat.
Espero i esperem aportar un granet de sorra per a que el "Papus" no sigui cada dia més gran...jeje
Aquí van les paraules...
" Educar implica una gran capacidad de creación.
Adaptarse a cada persona, saber encontrar vías de comunicación más directas y sobre todo, hacer surgir respuestas, despertar curiosidades, saber captar la atención y abrir canales de acceso a los aprendizajes requiere, ciertamente poseer recursos.
El instrumento que hace posible nuestros lenguajes es el cuerpo. La palabra con todos sus matices, la mirada con todos sus diferentes grados de intensidad, la movilidad de nuestras facciones, todos y cada uno de nuestros gestos, la mano que dibuja en el espacio los signos de nuestro mensaje, el dibujo que hace perdurable la complejidad de una idea (...) y tantos otros movimientos (...) y aun será necesario atender al ritmo que no sea solamente el nuestro, sino que se ajuste al de los demás...."
Carme y Maria Aymerich
Per últim! el llibre que vaig comentar quan el Manel va fer el comentari de desaprendre és: "Des-Edúcate.Una propuesta para vivir y convivir mejor" de Eva Bach y Pere Darder. Ed.Paidós.
Us el recomano...
Seguim creant!
Mercè
